Dos músics de Vic que porten anys acompanyant altres i ara fan el que els dóna la gana
Hi ha un perfil de músic que apareix molt a l’escena catalana i que gairebé mai és el protagonista de res: el que surt a les fotos de fons, el que posa el ritme o l’harmonia sense que el seu nom aparegui gaire al cartell. El que tothom del sector coneix però que el gran públic no sap qui és.
Jordi “Turre” Torrents és un d’aquests. Bateria de La Iaia, la banda de Vic que va néixer el 2010. Ha acompanyat Pau Vallvé, Maria Rodés, Roger Usart. Ha tingut el seu projecte en solitari d’electrònica, HEBA, amb el qual ja deixava veure cap on anava el seu gust: sintetitzadors, experimentació, res de formats convencionals.
Hug Vilamala és el teclista. Venia de Junco i Mimbre i d’Ítaca Band. Un altre músic que porta anys formant part de projectes d’altres sense acabar de tenir espai per fer el seu propi.
Vito Blasu és la nova experiència dels dos, amb afiliació a l’electrònica més elegant i conmovedora. I és el projecte on finalment els dos posen el seu nom al cartell.
Electrònica que es toca, no que s’apreta
L’adjectiu que utilitzen ells mateixos —i que tots els que els han vist en directe confirmen— és “orgànica”. I no és un terme de màrqueting buit.
Vito Blasu construeixen un directe on tots els elements musicals són interpretats en viu pels dos integrants, combinant bateria, teclats, sintetitzadors i loops amb una clara vocació d’experimentació. La seva proposta s’allunya del format més habitual dins l’escena electrònica per apostar per un concert viu i orgànic, en què el vessant instrumental i la capacitat multiinstrumental del duet prenen protagonisme.
Això no és poca cosa. El format habitual en l’electrònica en directe és un portàtil, uns seqüenciadors programats i algú que apreta botons mentre mou el cap. Funciona, però és difícil que transmeti gaire tensió ni accident real. Vito Blasu ho fan diferent: la bateria d’en Turre sona de veritat, els teclats d’en Hug responen en temps real, i els loops es construeixen sobre la marxa. Quan alguna cosa va una mica diferent cada nit és perquè de debò pot anar diferent.
El resultat és un directe atrevit i ballable que explora les múltiples possibilitats de l’electrònica en format de banda.
Les referències que citen com a inspiració diuen molt de cap a on apunten: Maribou State, Moderat i Weval. Els tres projectes que millor han resolt la mateixa equació: electrònica que emociona, que es pot ballar, i que té una textura càlida i humana que no sona a màquina freda.
On els pots veure ara mateix
Vito Blasu es presentarà a l’Església de la Pietat del Mercat de Música Viva de Vic 2026, reivindicant l’electrònica orgànica tocada en directe. El concert és el 19 de setembre de 2026 a les 20h15.
El MMVV és probablement el millor lloc de tot Catalunya per descobrir projectes com Vito Blasu: un mercat professional amb una programació que barreja noms consolidats amb propostes emergents que mereixen molts més oïdes de les que tenen. Que els hagin programat a la Pietat —un dels espais més especials del certamen per la seva acústica i el seu format íntim— és un senyal clar que qui programa el mercat s’ho pren seriosament.
Per què m’interessen per a Sona Local
Vito Blasu no és un projecte de nova creació sense recorregut. Darrere hi ha dos músics amb anys de feina a l’escena, que coneixen bé com funciona tot i que han decidit construir alguna cosa que no encaixa en cap format fàcil de vendre. Electrònica ballable però experimental. Directe però no convencional. Osonenc però sense cap folklore de comarca.
És exactament el tipus de projecte que Sona Local vol posar en relleu: coses que estan passant a l’escena catalana ara mateix i que necessiten més oïdes de les que el circuit habitual els hi dóna.
Busca’ls a SoundCloud o a Instagram i escolta’ls abans d’anar al MMVV. Arribar-hi havent escoltat alguna cosa seva fa que el directe guanyi molt.
Coneixes altres projectes d’electrònica orgànica a Catalunya que mereixerien més visibilitat? Passa’m el nom, és exactament el que busco per a aquesta secció.