El tio que tocava la trompeta a una terrassa durant el confinament ara fa el que realment vol
Si vas seguir una mica l’escena musical catalana durant el confinament del 2020, en Klaus Stroink et sona. Era un dels tres del pis de l’Eixample que van sortir a la terrassa el 14 de març amb una guitarra, una pandereta i una ampolla de Ladrón de Manzanas i van publicar “Coronao” a Instagram sense massa pla. El que va venir després ja ho saps: Stay Homas, col·laboracions amb Sílvia Pérez Cruz, Oques Grasses, Michael Bublé, concerts multitudinaris, el fenomen viral que no esperava ningú — ni ells mateixos.
Però en Klaus no va arribar a Stay Homas de la res. Venia de Buhos i de Nil Moliner. I molt abans d’això, ja tenia Playgrxvnd.
D’on ve Playgrxvnd
Playgrxvnd és el projecte musical més personal de Klaus Stroink, nascut durant la seva etapa a l’ESMUC com un espai íntim i lliure de creació. De fet, va ser el seu projecte de final de carrera dels estudis de jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya — i el seu primer concert com a líder.
Playgrxvnd és un projecte instrumental de fusió de jazz, electrònica, hip-hop i bàsicament tot el que li passa pel cap a Klaus Stroink quan té el privilegi de poder compondre sense cap limitació estilística o de mercat. Que és exactament la frase que et defineix un projecte quan algú porta anys fent coses que funcionen comercialment però que no acaben de ser del tot seves.
Està format per 11 músics, molts d’ells integrants d’altres grups del panorama musical català. El primer treball es diu Spielplatz —”Playground” en alemany— i és un sol tema de 13 minuts dividit en tres parts: Intro, Spielplatz i Outro. L’element central és la Horny Section, una secció de vent que protagonitza tota la intro i gran part del tema.
En Klaus ho va deixar molt clar quan el va presentar: «És segurament la meva expressió artística més treballada i alhora més arriscada, i soc conscient que pot arribar a un nivell de tralla excessiu. No he volgut privar-me de cap melodia, groove o idea massa complexa de tocar o d’entendre, perquè, al capdavall, és el que estic tip de fer a l’hora de compondre.»
Tralla excessiu. Reconèixer-ho tu mateix i publicar-ho igualment és una actitud que es mereix respecte.
Stay Homas va acabar. Playgrxvnd segueix.
Stay Homas va baixar la persiana amb un concert de comiat al Poble Espanyol a principis de 2025. Cinc anys de fenomen viral, de col·laboracions impossibles, de cantar des d’una terrassa fins a tocar en festivals. Molt bo mentre va durar, però tot acaba.
Gairebé set anys després del primer i únic concert de Playgrxvnd — el treball final de l’ESMUC a l’auditori — van tornar amb el segon: els mateixos músics, però més madurs, tocant millor, i el més important, més cansats del pop que quan va començar tot l’any 2019.
Més cansats del pop. Hi ha alguna cosa molt honesta en dir-ho així de clar.
El febrer de 2026, Playgrxvnd va tocar a La Nau de Barcelona dins del cicle Curtcircuit — un dels circuits de concerts en sales més sòlids que hi ha ara mateix a Catalunya per a música que no és de consum ràpid. Sold out a la primera data, segona data afegida. L’escena els espera.
Per què m’interessa per a Sona Local
Playgrxvnd no és un projecte fàcil de vendre en dues frases. No hi ha lletra, no hi ha cançó de tres minuts amb tornada, no hi ha TikTok viral obvi. És música instrumental que demana que t’hi asseguis i l’escoltis de debò.
I precisament per això té sentit parlar-ne aquí. Sona Local no existeix per donar voltes als mateixos noms de sempre — existeix per posar el focus en el que l’escena catalana fa quan no li cal que ningú l’aprovi. En Klaus ja va demostrar que sap arribar al gran públic quan cal. Playgrxvnd és el que fa quan no cal demostrar res.
Escolta Spielplatz i ja m’expliques.
Coneixes altres projectes instrumentals catalans que mereixerien més oïdes de les que tenen? Manda’m-los, és exactament el que busco per a aquesta secció.