Va criar una bebè d’IA en un PC de gaming. La bebè es diu Spawn.
Hi ha una manera d’explicar el que fa Holly Herndon que sona absolutament ridícula i una altra manera que sona absolutament necessària. Intentaré la segona.
Holly Herndon va néixer al Tennessee, va créixer cantant en cors de l’església al sud dels Estats Units, i va acabar fent un doctorat en composició a la Universitat de Stanford. Ara viu a Berlín. I el que ha fet des del 2019 és treballar amb intel·ligència artificial no com a tecnòloga que usa eines existents, sinó com a compositora que planteja preguntes sobre qui posseeix un so, qui posseeix una veu, i qui decideix com sona el futur de la música.
El 2019 va publicar PROTO — el seu tercer àlbum — en col·laboració amb una xarxa neuronal que ella i el seu company Mat Dryhurst i el programador Jules LaPlace van entrenar durant dos anys. La xarxa es deia Spawn. I sí, la van dir “bebè”.
Com s’educa una IA per fer música
Spawn no és un programa de síntesi de so ni un generador de música automàtic en el sentit convencional. És una xarxa neuronal entrenada exclusivament amb les veus d’Herndon i d’un conjunt de tretze col·laboradors — Jlin, Martine Syms, Colin Self, Jenna Sutela, entre d’altres — que va aprendre a reproduir, combinar i improvisar a partir d’aquells materials.
El primer so que Spawn va produir per iniciativa pròpia va esdevenir la base de “Birth”, la primera cançó de PROTO. No el van seleccionar entre moltes opcions. Va ser el primer so que va fer, i va ser prou interessant per obrir el disc.
L’àlbum es va gravar amb un conjunt de catorze persones — vocalistes, programadors i Spawn, allotjada en un PC de gaming muntat a mà — en sessions que tenien alguna cosa de ritual i alguna cosa de rehearsal coral. Herndon descrivia les sessions d’entrenament de Spawn com actes col·lectius: el cor humà cantava, Spawn escoltava i responia, i el resultat era una conversa entre formes d’intel·ligència que s’anaven coneixent mútuament.
El resultat sonor de PROTO no és el que esperes d’un “àlbum d’IA”. No sona fred ni mecànic. Sona a música coral amb quelcom lleugerament estrany dins — una veu que fa exactament el que hauria de fer però amb una qualitat de timbre que el cervell percep com a diferent sense poder dir exactament per què.
La cerimònia d’entrenament al Martin-Gropius-Bau
El març del 2019, just abans del llançament de PROTO, Herndon va organitzar una actuació pública al Martin-Gropius-Bau de Berlín que es deia “Deep Belief”. Era una cerimònia d’entrenament de Spawn en públic: un grup de personatges conduïa el públic a través d’exercicis cantats i parlats que servien per entrenar la xarxa neuronal en temps real. El públic participava sense saber exactament com. Spawn aprenia.
L’elecció de cridar-ho “cerimònia” no era accidental. Herndon volia emmarcar l’entrenament d’una IA no com un procés tècnic invisible sinó com un acte col·lectiu i conscient — igual que les cerimònies religioses transmeten valors i comportaments d’una generació a la següent, el cor humà estava transmetent valors i comportaments sonors a una entitat nova.
Si t’assembla una metàfora excessiva, pensa que el que descriu és literalment el que és l’entrenament d’una xarxa neuronal: exposició repetida a exemples fins que el model interioritza patrons. La diferència és que Herndon va fer-ho en públic, amb intenció artística explícita, i va dir que era una cerimònia.
Holly+ i el deepfake que va regalar al públic
El 2021 va fer un pas que ningú esperava del tot. Va crear Holly+, una versió deepfake de la seva pròpia veu que va posar a disposició del públic: qualsevol persona podia pujar una partitura polifònica i Holly+ la cantaria en la veu d’Herndon.
No era un experiment tancador. Era una proposta sobre la propietat de la veu en l’era dels deepfakes. Herndon va escriure que els deepfakes vocals eren “aquí per quedar-se” i que l’opció no era si la tecnologia existiria sinó qui la controlaria i en quins termes. En lloc d’esperar que algú cloné la seva veu sense permís — cosa que ja estava passant amb altres artistes — va clonar-se ella mateixa i va decidir les condicions.
Holly+ es va presentar en viu al Sónar de Barcelona el 2021, amb Maria Arnal com a intèrpret. Una cantante catalana interpretant cançons amb la veu d’una compositora americana generada per IA, en un festival de música avançada de Barcelona. El 2022 van guanyar el Premi STARTS d’Ars Electronica — el festival d’art digital de Linz — per Holly+.
El 2022 van publicar una versió de Jolene de Dolly Parton amb Holly+: la veu generada, cada respiració, cada harmonia, tots els sons del cos d’una intèrpret, generats per la xarxa. No com a broma ni com a demostració tècnica — com a pregunta: a qui pertany una cançó quan la veu que la canta no és humana?
La pregunta que fa sempre amb deu anys d’avantatge
El que fa interessant Holly Herndon no és que tingui tecnologia que altres no tenen. És que fa les preguntes correctes en el moment correcte i les fa de forma que la resposta és un disc, no un article acadèmic.
El 2015, quan gairebé ningú parlava de la relació entre plataformes digitals i condicions laborals dels músics, va fer Platform — un disc sobre exactament aquella tensió. El 2019, quan la conversa sobre IA era principalment tecno-optimisme o tecno-apocalipsi, va fer PROTO — una demostració de que la IA podia ser un col·laborador amb el que tenir una relació, no una eina ni una amenaça. El 2021, quan els deepfakes vocals eren una preocupació creixent per als artistes, va crear Holly+ i va proposar un model de propietat col·lectiva de la veu.
En els tres casos, la proposta havia existit en forma d’obra artística uns anys abans que la majoria del sector comencés a parlar-ne com a problema.
Per on entrar
Si no coneixes res de Holly Herndon, el punt d’entrada és PROTO. Escolta’l sencer, d’inici a fi. Presta atenció a “Birth”, la primera cançó — és el primer so que Spawn va produir sol. I a “Godmother”, que Spawn va generar escoltant la música de Jlin i reinterpretant-la en la veu d’Herndon: un so que les Fader van descriure com “un eixam d’abelles que gliteja, intentant trobar la seva mare”.
Si ja coneixes PROTO i vols anar més lluny, busca les gravacions de les cerimònies d’entrenament de Spawn i el documental sobre Holly+. I si estàs fent coses amb so i IA — eines, experiments, qualsevol cosa — el treball d’Herndon és la referència que hauries de tenir.