Un pedal que t’escolta
La majoria dels pedals d’efectes fan sempre el mateix: passen el teu senyal per un procés fix i el retornen transformat. Tu decideixes quant chorus, quant delay, quanta distorsió. El pedal obeeix.
El Chase Bliss Onward no funciona així. És un sampler dinàmic — això vol dir que captura el que toques i ho utilitza com a material per construir alguna cosa nova en temps real, responent a com toques, no només a on poses els knobs. Si toques fort, l’Onward va fort. Si baixes la intensitat, ell també. S’adapta.
Chase Bliss ho descriu amb una frase bastant precisa: “Es mou quan tu ho fas.” No és una metàfora de màrqueting — és la descripció tècnica de com funciona el motor de captura del pedal.
Dos costats, una personalitat
L’Onward té dos canals amb caràcters completament diferents que pots utilitzar junts o per separat.
Freeze és el costat suau. Congela l’àudio i el sosté — un acord, una textura, un moment — amb control sobre el decay, el pitch i la quantitat de mescla. Hi ha un mode infinit que manté el so congelat indefinidament sense que es degradi, cosa que el converteix en un generador de drones gairebé sense límit. El resultat sona com una cosa entre un sintetitzador de pad i una gravació alentida: dens, continu, lleugerament irreal.
Glitch és el costat que trenca les coses. Agafa fragments del teu àudio i els fragmenta de maneres diferents: l’Stutter repeteix chunks aleatoris en bucle creant un efecte de tartamudeig rítmic, i el Reverse inverteix fragments en temps real generant aquella textura cap enrere tan característica de l’ambient més experimental. No és random sense control — pots ajustar la mida dels fragments, la freqüència amb què canvien i la proporció entre el que es repeteix i el que avança.
La secció Shape controla com entra i surt el so processat: attack, swell, burst. És la part que més l’acosta a un sintetitzador — no només estàs processant àudio, estàs definint l’envolupant amb què l’Onward respon al teu senyal.
I, per sobre de tot això, hi ha una secció d’Effects amb reverb, delay, lo-fi, chorus i distorsió. No són efectes de qualitat professional d’estudi — són efectes de color per afegir textura al resultat del sampler, i en aquest context funcionen molt bé.
La clau: com interactuen els dos canals
El més interessant de l’Onward no és cap dels dos canals per separat, sinó el que passa quan decideixes com relacionar-los.
En mode combinat, els dos canals actuen com un únic efecte amb sidechain entre ells: quan el Freeze està actiu, el Glitch es pot duckear automàticament, i viceversa. El resultat és un moviment orgànic entre les dues textures que no hauries pogut programar manualment — el pedal pren decisions en temps real en funció del que tu estàs tocant.
En mode separat, els dos canals funcionen com dues capes independents que pots enviar a llocs diferents de la teva cadena de senyal, o fins i tot a dos amplificadors diferents. Aquí és on l’Onward comença a semblar-se a una petita orquestra: el Freeze sosté el fons mentre el Glitch fa la seva en primer pla, tots dos responent al teu toc però de maneres diferents.
Per a qui és això
L’Onward no és un pedal de guitarra en el sentit convencional. No fa que sonis més a Hendrix ni t’afegeix el crunch d’un Marshall vintage. És una eina de composició en temps real — alguna cosa que transforma el que toques en material per a una peça més gran que tu sol no podries executar.
Per a músics que treballen amb ambient, drone, field recording o qualsevol tipus de música experimental, l’Onward és exactament el que sembla: un generador de textures controlat pel teu propi senyal. Per a guitarristes que busquen un chorus amb més caràcter o un delay més càlid, probablement hi ha altres opcions més directes i més barates.
On té més sentit és en el punt de trobada entre els dos mons: algú que toca un instrument real però vol que aquell instrument generi paisatges sonors que vagin més enllà del que poden fer dues mans. Un guitarrista que fa ambient. Un pianista que treballa amb loops. Algú amb un micròfon de contacte que vol processar en temps real les textures que grava.
Aquest últim cas m’interessa especialment des del punt de vista del que faig a bynokko.com: una gravació de contact mic passada per l’Onward podria generar exactament el tipus de material sonor que el Sonifier o el Howard Filter produeixen des del navegador, però amb la immediatesa i la resposta tàctil d’un pedal físic. Són la mateixa idea executada de maneres radicalment diferents.
Les especificacions que importen
- Preu: 469 € (IVA inclòs, enviament gratuït des de Chase Bliss EU)
- Entrades/sortides: estèreo
- Presets: 2 interns, 122 via MIDI
- Modulació interna: ramping de qualsevol knob
- Connectivitat: MIDI (PC, CC, Clock Sync), CV, Expression
- Tap Tempo: sí
- Trails: sí
- Dry thru: analògic
- Bypass: true o buffered, seleccionable
- Alimentació: 9V DC centre negatiu, ~200 mA
La connectivitat és més completa del que suggereix la mida del pedal. 122 presets via MIDI és molt per a un pedal d’aquest tipus, i la modulació interna que pot actuar sobre qualsevol knob obre possibilitats d’automatització que van molt més enllà del que es veu a primera vista.
La connexió amb el Howard Filter
No és casualitat que el filtre que hem construït a bynokko.com es digui Howard i comparteixi tant ADN conceptual amb l’Onward de Chase Bliss. Tots dos parteixen de la mateixa idea central: Freeze per a la part suau, Glitch per a la part més angular i la possibilitat de combinar-los en capes.
La diferència és el context: l’Onward és un pedal físic dissenyat per tocar-se en temps real amb un instrument. El Howard Filter és una eina web que processa gravacions ja fetes des del navegador. Un respon al teu toc en el moment. L’altre processa el que ja has gravat. Eines diferents per a moments diferents del procés creatiu, però amb la mateixa filosofia sonora al darrere.
Si l’Onward et sembla interessant però ara mateix no et pots gastar 469 €, el Howard Filter és gratis a bynokko.com. Si el Howard Filter et resulta útil i vols la versió en pedal físic amb tota la connectivitat que això implica, l’Onward és la referència més directa que existeix en hardware.