Londres i el vinil: el mercat que no para de créixer
El 2024 es van vendre 6,7 milions d’àlbums en vinil al Regne Unit. És el dissetè any consecutiu de creixement. El nivell més alt de les últimes tres dècades. I Londres és el centre de gravetat de tot aquest ecosistema: més de cinquanta botigues independents, gèneres per a tots els gustos i una història de cultura musical que fa que caminar per determinats barris sigui com recórrer un atles sonor.
El sistema de botigues londinenc és diferent del parisenc. Aquí no hi ha un barri concret on siguin totes — estan repartides per la ciutat d’una manera que fa que cada zona tingui el seu propi caràcter i els seus clients habituals. Soho per a l’indie i el rock. Portobello per al jazz, el reggae i les rareses. Brick Lane per a l’electrònica i el punk. Carnaby per a allò inesperat.
Rough Trade — la botiga que es va convertir en moviment
Rough Trade East: Old Truman Brewery, 91 Brick Lane, E1
Rough Trade West: 130 Talbot Road, W11 (Portobello)
Rough Trade Denmark Street: 49 Denmark Street, WC2
La primera botiga de Rough Trade va obrir el 1976 a Ladbroke Grove, prop de Portobello Road. Geoff Travis la va obrir inspirant-se en l’ambient de City Lights Bookstore a San Francisco — volia un lloc on la música fos el pretext per construir comunitat, no només un comerç.
El que va passar després és història del punk britànic: quan la revolució va esclatar, Rough Trade es va convertir en el quarter general. Steve Jones dels Sex Pistols i Joe Strummer de The Clash eren visitants habituals. Talking Heads van fer el primer in-store de la història de la botiga durant el seu primer viatge a Londres. “No hi havia ningú més a la botiga”, recorda Travis. “Es van prendre un te i van mirar discos tranquil·lament.” Els Ramones, en canvi, “van quedar absolutament desbordats” per la gent.
I després un dia va aparèixer David Bowie sense avisar. No va anar al taulell — va enviar el seu assistent mentre ell es quedava una mica enrere. Va comprar alguns dels primers singles electrònics que tenien en estoc: The Normal, Cabaret Voltaire, Thomas Leer. A Rough Trade, que David Bowie vingués a comprar singles de música electrònica no et sorprenia del tot.
Avui té tres locals a Londres. El més gran és Rough Trade East, a Brick Lane, dins de la Old Truman Brewery — estoc de tots els gèneres, programació de concerts en directe, l’ambient de sempre però amb més metres quadrats.
Honest Jon’s — on els ganxos de carnisseria pengen entre els vinils
278 Portobello Road, W10 · Metro: Ladbroke Grove
El 1974, un sociòleg anomenat John Clare estava investigant la pertinença a bandes al barri de Paddington quan va aparèixer l’oportunitat de llogar una antiga carnisseria a Golborne Road. Clare va deixar la sociologia, va comprar estoc de jazz i va obrir Honest Jon’s.
La botiga mai no es va desfer del tot del seu passat com a carnisseria. Els ganxos per a la carn continuaven penjats al magatzem del darrere. Les parets conservaven un cert to rogenc. I Clare venia els discos damunt d’una enorme llosa de marbre que havia estat la taula de tall del carnisser original.
Avui Honest Jon’s continua a Portobello Road — es va traslladar de Golborne Road a l’adreça actual — amb una especialització en jazz, blues, soul, reggae, folk i el que ells anomenen “outernational music”: músiques del món abans que existís aquest terme. També tenen el seu propi segell discogràfic i un petit local a Coal Drops Yard, a King’s Cross. El Financial Times la va nomenar recentment una de les millors botigues de discos del món.
Phonica Records — el cor de la cultura de club londinenca
51 Poland Street, W1F · Metro: Oxford Circus
Phonica és a prop d’Oxford Circus, al cor del West End, i des que va obrir s’ha convertit en el punt de referència de Londres per a la música de club — però amb una filosofia que la diferencia de la majoria de botigues especialitzades en electrònica.
El manager Simon Rigg la descriu com una “església de portes obertes” per a la música dance: en lloc de limitar-se a un subgènere, tenen des de rareses de soul en 7″ fins a bandes sonores de biblioteca, passant per house de grans sales i techno de labels underground. El resultat és que Four Tet, Floating Points, Caribou i Dixon hi compren regularment quan són a Londres.
Els Record Store Day de Phonica són llegendaris — fa anys que porten artistes de primer nivell per fer sessions a la botiga que es retransmeten en directe. I tenen un segon local a Berlín, a The Store, cosa que dona una idea del nivell d’influència que han construït.
Third Man Records London — Jack White, cabines de gravació i una cabina telefònica amb sorpresa
1 Marshall Street, W1F · Metro: Oxford Circus
L’única botiga de Third Man Records fora dels Estats Units. Jack White la va dissenyar personalment i la va construir en un edifici que originalment havia estat un llatzeret — un punt històric de quarantena, cosa que encaixa perfectament amb la mitologia que White construeix al voltant de tot el que toca.
L’exterior és d’un groc plàtan inconfusible. A dins, sostre de llauna vermella, prestatgeries de vinils organitzades amb criteri i, al soterrani — “The Blue Basement” — un espai de concerts per a 60 persones on passen coses que no s’anuncien amb gaire antelació. També té una cabina de gravació on qualsevol persona pot gravar directament en vinil i una màquina de llibres d’extracció aleatòria (diuen que només n’hi ha una altra d’aquest tipus al món).
La cabina telefònica al costat de l’entrada reprodueix gravacions secretes de la veu de Jack White si agafes l’auricular. No és teatre — és la manera com Third Man entén que una botiga de discos no pot ser només una botiga.
Sister Ray — batejada pels Velvet Underground, al mateix barri que la portada d’Oasis
75 Berwick Street, W1F · Metro: Piccadilly Circus
Berwick Street va ser durant dècades la Meca del vinil a Londres. Avui queden poques botigues de les que hi havia — la gentrificació del Soho se n’ha endut moltes — però Sister Ray continua allà des de 1989, prenent el nom de la cançó dels Velvet Underground.
La botiga que apareix al fons de la portada de “What’s the Story Morning Glory?” d’Oasis no és Sister Ray — és Reckless Records, que és just al davant. Però totes dues fa més de trenta anys que estan una davant de l’altra, i visitar Berwick Street és veure-les totes dues alhora. Sister Ray és per a novetats i segona mà seleccionada amb criteri. Reckless, oberta des de 1984 com la botiga de segona mà més antiga del Soho, és on apareixen les rareses i els discos que cap algoritme et recomanarà.
Sounds of the Universe — Soul Jazz Records amb estoc de Jamaica, Brasil i Japó
7 Broadwick Street, W1F · Metro: Oxford Circus
Sounds of the Universe és la botiga física de Soul Jazz Records, el segell discogràfic britànic conegut per les seves recopilacions de gèneres que, d’una altra manera, estarien completament descatalogats. La botiga rep enviaments regulars de Jamaica, Brasil i Japó, cosa que fa que l’estoc sigui imprevisible d’una setmana a l’altra.
Dubstep, punk rock, bossa nova, jazz — la diversitat és el punt fort. El 2025, el Financial Times la va incloure a la seva llista de les millors botigues de discos del món.
Honest Jon’s a Coal Drops Yard i l’escena de Portobello
Si visites Portobello Road un dissabte, el mercat de Portobello és el punt de partida — hi ha parades de discos escampades entre les d’antiguitats que mereixen una estona. Honest Jon’s, a Portobello Road, és a quinze minuts a peu cap al nord. I a Coal Drops Yard, a King’s Cross, tenen el seu petit local, que funciona més com una selecció curada que no pas com una botiga completa.
El barri de Ladbroke Grove — on hi ha Rough Trade West i Honest Jon’s — és el que té més història musical de tot Londres: va ser l’epicentre del punk als anys 70, del reggae als 80 i continua sent el barri on és més probable que et trobis músics que fa dècades que treballen a la ciutat.